William Waters
Llaüt barroc i Lyra Viol

LLOC: Auditori Carulla Font del Casal de l’Espluga de Francolí

DATA: Dimecres 17 de maig de 2017

HORA: 19:00h

 

William Watters

En aquest programa, William Waters interpreta música per a viola de gamba sola i per a llaüt, la qual, tot i estar considerada de la millor literatura musical que s’ha escrit mai per a aquests instruments, és, paradoxalment, desconeguda del gran públic.

Malgrat que els grans compositors anglesos com John Jenkins i William Lawes són força coneguts i àmpliament celebrats per la seva producció musical destinada a consort de viola, la seva obra per a Lyra Viol no ha seguit el mateix camí, fins al punt que s’ha mantingut, fins ara, en un discretíssim anonimat. Consemblantment a aquests compositors, austríac Isaïes Reusner, tot i l’extraordinària i exquisida qualitat del seu corpus llaütístic, és un autor, podríem dir,marginat; relegat dels escenaris artístics i abocat a un oblit incomprensible de, pràcticament, 250 anys.

 

Esaias Reusner (1636 – 1679)

Quan naix Isaïes Reusner, Europa es trobava subsumida en un dels conflictes bèl·lics més sagnats i destructius de la seva història. La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). Isaïes neix a Löwenberg, a la regió històrica de l’Europa Central de Silèsia (actualment dins els límits de l’estat polonès), al si d’una família protestant evangèlica. Entre els anys 1633 i 1643, la ciutat és arrasada per les tropes imperials de Suècia i la població anihilada fins a uns pocs centenars d’habitants.

La música per aquest programa procedeix de la tercera i pòstuma edició de «Erfreuliche Lauten-Lust» (Leipzig, 1697). Reusner va ser un nen prodigi i un cèlebre virtuós del llaüt. No obstant això, encara que la seva música sigui lluny de ser fàcil, no s’hi troben elements de virtuosisme. La seva música evita tot el que és superficial, l’autoglorificació i l’exhibicionisme de l’ornamentació pomposa i gratuïta. Com si la seva música fos, únicament, la veu interior, l’expressió de l’ànima humana. Ell mateix afirma en la seva introducció a «Delitiae Testudinis» que sempre ha tingut una predilecció pels sons dolços i suaus: De gusts i desigs –reconta el mateix autor– n’hi ha tants com persones sobre la faç de la terra. Mentre altres busquen el brillantor i el soroll dels trons i llamps, sempre, des ben jove, m’he sentit atret per les sonoritats suaus i dolces. La música noble, que vivifica l’esperit, ha estat la meva única diversió i plaer. Amb el llaüt, hi he dedicat la major part del meu temps. És com si estigués fugint del soroll, el tumult, la violència i la persecució dels fatídics anys de guerra en els quals li tocà de viure.

Reusner és d’una especial rellevància pel fet d’esdevenir el primer músic alemany a escriure per a llaüt d’onze ordres, afinat en re menor i utilitzant l’estil brisé, manllevat de l’escola francesa. Robert Ballard i Michel Agnelo Gallilei, a la primera meitat del segle XVII, van desenvolupar aquest estil en les repeticions de cada secció de les seves peces, creant una variació del material original, de tal manera que les diferents veus gairebé mai no coincideixen dins d’un arpeggiato continuat. L’estil brisé i les notes separés són fonamentals per a la música de llaüt d’onze ordres a França i Alemanya.

William Waters inclou en el seu programa unes cançons catalanes tradicionals en l’estil brisé per a que el públic pugui capir i apreciar millor aquesta tècnica composicional.

 

Lyra Viol

La «Lyra Viol» és un instrument de la família de la viola da gamba, que actualment està arribant a les sales de concerts. Degut a la mancança d’instruments originals de l’època, la complexitat de la seva construcció i el difícil accés a les partitures (escrites en tabulatura) ha trigat molt en redescobrir-se i situar-se el seu merescut lloc que li correspon entre els altres instruments més coneguts de la musica antiga.

El trobem a Anglaterra i Escòcia durant la primera meitat del segle disset. Per tal d’oferir una riquesa sonora empra moltes scordature (reafinacions) i té cordes de simpatia disposades al llarg de l’instrument, distribuïdes sota el batedor i el pont.

 

William Waters

William Waters és professor d’instruments de corda polsada al Conservatori de Música de Vila-seca (Catalunya). El seu primer contacte amb la música antiga prové de les classes, sempre reveladores, de viol consort, impartides per June i Francis Baines del Jay Consort. Després de guanyar nombrosos premis importants com a guitarrista clàssic (entre els quals, el primer premi del «Concurs Internacional Andrés Segovia de Palma de Mallorca, 1981»), es dedicà a l’estudi i perfeccionament del llaüt i de tot l’instrumentari de corda polsada relacionat. Actua normalment com a solista, però també com a continuista, en formacions de cambra com la Meister Consort (Berna) i Lachrimae Consort (París).

 

PROGRAMA

Primera Part: llaüt d’onze ordres

El testament d’Amèlia Tradicional catalana

La presó de Lleida Tradicional catalana

Suite en Do menor Esaias Reusner (1636-1679)

Paduana

Allemanda

Couranta

Sarabanda

Gigue

 

Segona Part: Lyra Viol

Peces en High Harp Way Flat John Jenkins (1592-1678)

Prelude

Coranto

Saraband

Allmaine William Lawes (1602-1645)

Peces en High Harp Way Sharp John Jenkins (1592-1678)

Allmaine

Coranto

Saraband

Allmaine

The Wagge

Saraband

 

Enllaços d’Interès: