Satoshi Tsukada i William Waters
Música Anglesa i Tradicional Catalana per a Duet de Llaüts del Renaixement i duet de Lyra Viols
23è Cicle de Música Catalana-iberoamericana 2018
En el renaixement i en el barroc la música tradicional estava molt present en la música «culta». Fins i tot polifonies religiosos sovint empraven cançons profanes com a «cantus firmus» o elements melòdics. Tots els llaütistes anglesos escrivien variacions sobre cançons populars.
La cultura catalana és mil·lenària i té una gran riquesa de cançons populars, (un tema en aquest programa (el Comte Arnau) refereix a esdeveniments escandalosos en la monestir de Sant Joan de les Abadesses, que eventualment va ser dissolt en el any 1017).
William Waters ha escrit arranjaments a tota una col·lecció de cançons tradicionals per a instruments antics – veu amb consort de violes de gamba, llaüt barroc, veu amb guitarra barroca, duets de violes, duets de llaüts. En aquest programa s’hi troben obres del renaixement i primer barroc i arranjaments de cançons tradicionals en el mateix estil. Així mateix s’evoca l’estètica de la època quan aquestes cançons es van concebre.
Satoshi Tsukada, nascut a Tòquio, inicia els seus estudis de guitarra amb Iwao Suzuki, realitzant també tasques de professor de guitarra, a més a més d’organitzar diversos recitals de guitarra a Tòquio i Saitama. L’any 2006 es trasllada a Espanya per continuar els seus estudis de guitarra amb Fernando Rodríguez, així mateix assisteix a classes magistrals de Ricardo Gallén, Margarita Escarpa, Carles Trepat, Ignacio Rodes y Àlex Garrobé. Al iniciar el curs de música antiga al conservatori de Vila-seca a Tarragona amb William Waters, comença la seva trajectòria amb la guitarra barroca, la vihuela, el llaüt i la tiorba, a més de la viola de gamba Lyra Viol. Durant la seva estança participa en diversos concerts com a solista i com a continuista.
William Waters és professor d’instruments de corda polsada al Conservatori de Música de Vila-seca (Catalunya). El seu primer contacte amb la música antiga prové de les classes, sempre reveladores, de viol consort, impartides per June i Francis Baines del Jay Consort. Després de guanyar nombrosos premis importants com a guitarrista clàssic (entre els quals, el primer premi del «Concurs Internacional Andrés Segovia de Palma de Mallorca, 1981»), es dedicà a l’estudi i perfeccionament del llaüt i de tot l’instrumentari de corda polsada relacionat. Actua normalment com a solista, però també com a continuista, en formacions de cambra com la Meister Consort (Berna) i Lachrimae Consort (París).
PROGRAMA
Música Anglesa per a dos Llaüts
«The Nuts be Brown» (variacions sobre una cançó popular anglesa) Anònim
«My Lord Chamberlain, His Galiard) i «My Lord Wiloughby’s Welcome Home»
(variacións sobre una canço popular anglesa) John Dowlan
«A Fantasie», «Passemezzo Galyard» Thomas Robinson
«Robin» (variacións sobre una canço popular anglesa) Anònim
Música Catalana Tradicional per a dos Llaüts
«El Comte Arnau» Arranjaments de W. Waters
«La Gata i el Belitre» Arranjaments de W. Waters
«El Cant dels Ocells» Arranjaments de W. Waters
«Margarideta» Arranjaments de W. Waters
«Els Segadors» Arranjaments de W. Waters
Música Anglesa per a dues «Lyra Viols»
» A Merry Conceit» Tobias Hume
» The Virgin’s Muse» Tobias Hume
» Music and Mirth» Tobias Hume
» The King of Denmark’s Delight» Tobias Hume
Música Tradicional Catalana per a dues «Lyra Viols»
«La Dama de Reus» Arranjaments de W. Waters
«El Fadrinet» Arranjaments de W. Waters
«El Canço del Lladre” Arranjaments de W. Waters
«la Dama d’Aragó» Arranjaments de W. Waters
Llaüt
El Llaüt va ser introduït a la península ibérica des de Irak en el segle nou. Els Àrabs el deien «Ud» que vol dir fusta. Els instruments empleats en aquest programa son típics de la primera década del segle 17.
Lyra Viol
La «Lyra Viol» és un instrument de la família de la viola da gamba, que actualment està arribant a les sales de concerts. Degut a la mancança d’instruments originals de l’època, la complexitat de la seva construcció i el difícil accés a les partitures (escrites en tabulatura) ha trigat molt en redescobrir-se i situar-se el seu merescut lloc que li correspon entre els altres instruments mes coneguts de la musica antiga.
El trobem a Anglaterra i Escòcia durant la primera meitat del segle disset. Per tal d’oferir una riquesa sonora empra moltes scordature (reafinacions) i té cordes de simpatia disposades al llarg de l’instrument, distribuïdes sota el batedor i el pont.